Xerrades sobre història i patrimoni cultural. Una visió transversal

Fundadora del Museu Morandi de Bologna el 1982, va dirigir la institució fins que es fusionà amb el MAMBo (Museo d’Arte Moderna di Bologna) el 2001, quan prossegueix la investigació institucional sobre l’artista bolonyès a través del Centre d’Estudis Girogio Morandi.  A part de múltiples monografies sobre la seva faceta de pintor dibuixant i gravador, Marilena Pasquali ha publicat aquest 2025 una biografia exhaustiva que presentarà en primícia nacional i estatal a Banyoles, on descobrirem un artista connectat al món des del seu aïllament. Perquè el de Morandi és un exili centrípet, que atrau múltiples personalitats i intel·lectuals de la seva època i li permet de construir-se un lloc preeminent en la historia de l’art. 

Víctor Erice potser sigui l’artista que amb més mestratge ha representat l’exili a España. Les seves pel·lícules més emblemàtiques abasten l’arc temporal del franquisme i situen els personatges en un exili múltiple, l’exili físic i polític, en paisatges desolats i solitaris que deixen sentir tot el pes de la dictadura, l’exili interior, en la memòria de la infància que el temps va esborrant, i finalment també l’exili creatiu, en la sala del cinema on els personatges interpreten la realitat. Comptarem amb el crític Jaime Pena, director de la Filmoteca de Galícia i una de les veus més autoritzades sobre l’obra del cineasta madrileny, per parlar-nos de totes les capes que configuren el concepte d’exili en l’art de Víctor Erice.

“En el seu reclòs poble d’Amherst va cercar la reclusió de la seva casa i en la seva casa la reclusió del seu vestit blanc i la de no deixar-se veure pels pocs amics que rebia”. Amb aquesta imatge tan poètica Borges reiterava el mite d’una artista allunyada de la contingència del món, que ha prevalgut fins els nostres dies. Un altre poeta americà,  Sam Abrams, revertirà el mite, presentant-nos una artista atent a la realitat circumdant, i que des de la solitud de la seva casa pairal va estendre una xarxa intangible per aprehendre el món, a través de milers de cartes, notes i poesies dirigides a familiars, amics i intel·lectuals del seu temps.

Presentació i glosa à càrrec de la professora de Ciència Política, Kumba Sakoli (UdG)

Història d’un fracàs post-colonial. Durant dècades, les nacions africanes han lluitat per la restitució d’innombrables obres d’art robades en època colonial per ser exposades en els museus  occidentals. Perquè s’ha impedit el retorn d’aquests objectes quan ja als anys 70, en el moment de la independència de les antigues colònies africanes, semblava acordat?. Bénédicte Savoy resseguirà aquestes lluites i ens revelarà com els museus europeus, implicats en l’extracció massiva i sovint violenta de bens culturals, han intentat dissimular informació sobre les seves col·leccions.

El catedràtic emèrit de la Universitat Complutense de Madrid, Arturo Colorado, parlarà de la salvaguarda, protecció i exili forçat del patrimoni artístic del Museu del Prado durant la Guerra Civil. Una història fascinant, des de l’evacuació de les obres fins al seu retorn des de Ginebra.

Des de principis del segle XIX, amb la invasió napoleònica, l'art català ha traspassat les fronteres del Principat i ha engrossit les col·leccions d'alguns dels millors museus del planeta. El doctor i medievalista Miquel Àngel Fumanal ens parlarà de com en els nostres dies, poca gent coneix l'exili i el destí final de moltes d'aquestes obres, que encara avui meravellen els turistes d'arreu del món.

El concepte d’exili des de la perspectiva del món clàssic serà tractat pel doctor en Filologia Clàssica  i traductor Eloi Creus, que oferirà un recorregut per algunes de les històries més fascinants i representatives de la mitologia clàssica.

Periodista, comissari i crític literari, Julià Guillamon va publicar el que segurament fou el primer treball de camp en tots els països que van rebre refugiats catalans de la Guerra Civil. Per significar-ho recorre al poema del primer i principal exiliarca, Josep Carner, que posà nom a l’exili com un dia revolt “de sol i de pluja daurada” i tantes altres paraules que serviren per descriure aquest estar fora de la pàtria.

El doctor Joaquim Malé, professor de l’Institut de Ciències Religioses de Girona, obrirà el cicle de conferències La Bombonera explicant el concepte d'exili a partir dels textos bíblics, i també parlarà de l'Èxode, tant el llibre com el fenomen.