Bombonera, femení. Recipient de vidre, cristall, faiença o porcellana, utilitzat per conservar i presentar bombons de xocolata o confits. Hom podria pensar que només hi té cabuda el dolç, però l’art de la pastisseria ha evolucionat fins a incloure la resta de sabors, el salat, l’amarg, l’àcid…i potser també aquell cinquè, que molts escèptics anomenen fantasma i que els japonesos van identificar com a “saborós”, umami, un gust de brou, amb una sensació metàl·lica o mineral en boca. El 2007 la Grande Épicerie de Paris comercialitzava una extraordinària bavaroise de crema de Soja, cogombre, espinacs i tarama blanca, una insòlita i agosarada creació que aconseguia implicar totes les papil·les gustatives en els postres. Però abans d’aquesta gesta hi va haver uns pioners i uns predecessors, primer entre tots el gran Antonin Carême, que va revolucionar la gastronomia europea al Congrés de Viena (1815) i assentà les bases de l’haute cuisine, per obrir camí a totes les filigranes gastronòmiques que ens hem acostumat a tastar, veure o llegir, des de la “Sopa dolça d’albergínies” d’Albert Adrià fins al “Bosc plujós” de Jordi Roca. Una història darrere la creació.
